Ja havíem convingut que la “historia” no era solament la de les grans batalles o la dels episodis àulics: calia investigar els mecanismes diguem-ne “socials”, les forces de producció, el sistema de producció, les dificultats del consum, les categories del consum. Ja ho va dir algú: l’home és home perquè produeix i consumeix. El problema, des del punt de vista erudit, era el aclarir tot això al llarg dels segles i segons les característiques “locals”.
Joan Fuster, I Assemblea d’Història de la Ribera
A les darreries dels setanta la historiografia valenciana se centrava a investigar la macrohistòria, especialment els grans fets que conformaven l’evolució del nostre territori, des de les investigacions arqueològiques i la prehistòria fins a la societat actual, en les arts es veien els principals autors i molt escassament s’estudiaven els fets locals del nostre territori. Uns joves historiadors, com Antoni Furió, Josep Antoni Domingo i Borràs o Francesc Torres Faus, entre altres, amb l’indiscutible impuls de Joan Fuster, van iniciar les primeres assemblees amb un objectiu clar de fer valdre la història local, sense cap prejudici que fora una història menor, ben al contrari, com a mesura per a entendre millor el nostre passat i resoldre les carències que contenia la història tradicional. Les primeres assemblees van permetre difondre la investigació en diferents indrets centrats en els pobles de la Ribera del Xúquer i estudiar els senyorius, la germania, les epidèmies, la fiscalitat, la conflictivitat social, la demografia, la producció agrària, etc., de moltes poblacions de la Ribera. A partir de l’assemblea de 1993, celebrada a Alzira, s’estableix un tema monogràfic com a base central de cada assemblea amb la finalitat d’impulsar el coneixement en un aspecte concret, i es va mantindre la secció miscel·lània per a difondre tota mena d’estudis realitzats pels investigadors.