IIª ASSEMBLEA D’HISTÒRIA DE LA RIBERA.
Algemesí, 21-22 de novembre de 1.981.
El repte principal que aleshores ens proposarem els organitzadors fou assegurar la continuïtat de la I Assemblea celebrada l’any anterior a Sueca. És per això que decidirem posar especial atenció amb uns quants aspectes organitzatius que es consideraren idonis.
Primerament, mantenir la tutela científica i el patrocini econòmic, és a dir, situar-la sota l’aixopluc de la Universitat de València i dels Ajuntaments democràtics dels pobles de la Ribera del Xúquer. La Facultat de Geografia i Història amb els departaments d’Història Antiga, Medieval, Moderna i Contemporània garantiren la solvència de les investigacions que es presentaren, mentre que l’Ajuntament d’Algemesí, llavors encapçalat per Joan Girbés Masià -col·lega i amic de Joan Fuster, Fermí Cortés, cronista de Sueca, i Eduard Sarrió, cronista d’Albalat, promotors i instigadors de l’aplec comarcal-, acordà fer-se’n càrrec de la convocatòria.
Altres quefers de l’arranjament foren la publicitat, la idoneïtat en el temps per a la celebració, la recerca dels llocs més escaients per a les diverses activitats, així com l’obertura i aproximació de les sessions de l’Assemblea al poble.
Pel que fa a la pública divulgació, van estar elaborats un tríptic amb la programació detallada de les ponències i comunicacions, llocs de celebració i plànol d’ubicació i accessibilitat, i un cartell anunciador -maquetat pel prestigiós publicista Francesc Jarque-, amb logotips identificadors, al temps que es contactava amb diversos mitjans de comunicació, premsa escrita i ràdio, emetent-se unes entrevistes en el programa De dalt a baix, de Ràdio Nacional de València, que llavors dirigia Toni Mestre.
Hom pensà resoldre que el temps més propici per reunir l’Assemblea era elegint un cap de setmana enmig del primer trimestre, quan el curs ja hi era estabilitzat, tot procurant no interrompre la normalitat de les activitats acadèmiques dels estudiants. La concurrència d’assistents fou nombrosíssima ultrapassant els cent cinquanta. Per cert, en revisar a hores d’ara el llistat de comunicants, ens adonem que totes elles i ells han assolit un brillant posicionament en el món de la investigació, de la docència i divulgació històriques.
Una qüestió considerada amb molta cura fou aproximar i obrir l’Assemblea al poble, facilitant l’accés lliure a les sessions a tot el veïnat interessat, així com programant visites guiades per l’entorn urbà monumental, una mostra folklòrica riberenca a càrrec del grup local de danses Pardines, oferint concerts a l’interior del temple parroquial i a la capella de la Troballa, a més d’exposicions temàtiques documentals i bibliogràfiques, les quals romangueren obertes durant dues setmanes a la Biblioteca Pública Municipal.
La lliçó magistral inaugural fou pronunciada al Saló d’Actes de l’Ajuntament pel professor P. Iradiel; les ponències van estar a càrrec dels professors de la Facultat: Hª a Antiga per F.J. Fernández Nieto, Medieval per R. Conde Delgado de Molina, de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Moderna per R. Benítez, Contemporània per J. Brines Blasco, i sobre Fonts Documentals, J. Trenchs Odena. La conferència de clausura al Saló d’Actes de l’Ajuntament fou pronunciada per don Manuel Sanchis Guarner, que presentà l’esbós del tercer volum de la seua obra Els pobles valencians parlen els uns dels altres, estant aquest acte la darrera compareixença pública de la seua vida. La Cloenda la feu Joan Fuster i Ortells.
Tot, però, no van ser èxits. Les ponències i comunicacions d’aquella II Assemblea no es van poder publicar. Aleshores la impressió era cara i aquells ajuntaments encara teníem més complicat justificar l’edició d’un llibre que d’un esdeveniment festiu. Com l’assumpte s’hi ajornava sine die, els autors intentaren que els seus treballs aparegueren en les poques revistes especialitzades llavors existents, produint-se la dispersió, quan no la desaparició i/o retraccions en remetre’ls.
Aquestes foren, mirant enrere i de lluny, les llums i ombres de la IIª Assemblea.
Josep-Antoni Domingo i Borràs
